Dimarts 6 de desembre de 2022
Hora de sortida: Set del matí.
Ubicació: Comarca del Vallès Oriental.
Temps aproximat: 5 h (12,4
km)
Desnivell: 737 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la C-17 direcció a Vic. Ens aturarem a les 4 Carreteres de Tona a fer el tallat. Després seguirem i ens desviarem per la BV-5301 en direcció a Seva, El Brull i Collformic (km 25 de la comarcal BV-5301 de Seva a Sant Celoni) on aparcarem.
Itinerari: 00:00 h: Coll Formic (1.145 m). De l’aparcament
estant, prendrem el camí costerut i erosionat que surt directament de l’altra
banda de la carretera en direcció Nord. 100 metres després, el camí desemboca
en una pista ampla que seguirem cap a la dreta.
00:15 h: Font de Sant Andreu i bassa. Seguirem la pista.
00:20 h: Masia de Sant Andreu de la Castanya. Continuarem per la pista; passarem una línia d’alta tensió i, quan la pista tomba a l’esquerra, agafarem el camí costerut i erosionat, marcat amb senyals blanques i vermelles de GR, que surt directament del revolt en direcció cap al Nord.
00:45 h: Després d’un tram de forta pujada, arribarem al Pla de la Barraca (1.350 m), àmplia esplanada en forma de collet. Continuarem pel camí que s’enfila pel llom de la carena en direcció Est i amb forta pujada. Superats uns 120 m de desnivell, l’itinerari esdevé suau. No gaire lluny, al Nord-est podrem veure el cim del Matagalls i distingir-ne la gran creu. La visió es va ampliant sobre tot el massís.
02:30 h: Coll dels Llops, (a sota mateix del cim) i Font Freda, a l’inici del Torrent de Sant Segimon.
03:00 h: Cim del Matagalls (1.697 m), on arribarem després de superar l’últim tram de pujada forta. Panoràmica espectacular sobre el massís i terres veïnes: d’Est a Nord veurem les Agudes i el Turó de l’Home, la serralada litoral fins a Collserola, Montserrat, Sant Llorenç, Cingles de Bertí, la depressió d’Osona, el Prepirineu (Rasos de Peguera, Serra d’Ensija, Pedraforca i el Cadí), les Guilleries, el Collsacabra i el Pirineu al fons. Després de les fotos de rigor, agafarem el camí que segueix el llom en direcció Oest, sobre la carena situada a la dreta del Torrent de Sant Segimon.
03:30 h: Després d’un petit bosc de faigs, ens situarem sobre una pista ampla que ve de sota el Pla de la Barraca. L’anirem a trobar baixant i canviant el sentit de la marxa cap a l’esquerra; la seguirem cap avall, a la dreta.
04:00 h: Font de Sant Miquel.
04:30 h: Sant Segimon (1.200 m). Després d’un pronunciat revolt a la dreta, la pista s’endinsa en una bonica fageda i apareix el notable conjunt d’edificacions de Sant Segimon, molt deteriorat però situat en un indret de gran bellesa. L’actual construcció data dels segles XVII – XVIII. Prop dels edificis del fons i més enllà d’un gran om, hi ha una font.
Es troba en els contraforts nord-occidentals del Matagalls, entre els torrents de Rentadors i de l'Oratori, a 1230 metres d'altitud. Diu la tradició que fou construït a l'indret on feu penitència, entre els anys 516 i 520, Sant Segimon, rei de Burgúndia (aproximadament l'actual Borgonya, a França). Consta documentalment des del 1290, com a capella feta en una cova. des del segle XIV fins al XVIII es té constància de la presència d'ermitans, que durant l'hivern baixaven al santuari de l'Erola.
Entre els anys 1640 i 1782 es van construir les edificacions que formen l'actual conjunt d'església i hostatgeria, i s'abandonaren les antigues, adossades al penyal; arribant a ser un dels santuaris més importants de Catalunya entre els dedicats a un sant. El 1810 els francesos van cremar el santuari, però va ser restaurat pel poble de Viladrau.
Amb la desamortització de Mendizábal, el 1837, el santuari va ser comprat per l'amo de can Gat. Poc a poc la devoció per aquest lloc va anar decreixent, fins que l'any 1936, novament fou cremat i destruït. Des d'aquest moment, el Santuari està pràcticament abandonat i en lamentable fase de runes, malgrat els tímids intents de reforma que si han anat fent.
Les pintures romàniques de l'absis es troben al museu episcopal de Vic i és curiosa la presència de teules pintades al santuari i a l'albergueria. Les restes de l'obra vella se situen en una cova a llevant de les edificacions fetes posteriorment. En aquest lloc s'hi troben les restes d'un gran arc que formava part de la capella. Vora aquest indret hi ha una altra cova habitada pels antics ermitans i que rep el nom de Cementiri.
A començaments del segle XX hi havia el costum d'anar-hi en processó per a demanar pluja quan hi havia sequera; i el 30 d'abril, per honrar el Sant, s'hi feia una missa solemne. Actualment, no es pot visitar, però si que s’ha restaurat l’edifici inferior i s’ha convertit en posada, que obre durant els caps de setmana, però no és pot visitar la resta del conjunt del Santuari.
Tornarem per la pista de l’anada que primer travessa un tram aspre i després s’embosca arran d’aigua entre faigs i prats.
04:45 h: La pista creua el torrent de Sant Segimon i es bifurca. Agafarem el brancal de l’esquerra. Poc després, a l’altra banda del torrent hi ha la Font dels Manlleuencs.
05:00 h: Font Clareta, en forma de capella, al marge d’un prat en un clar del bosc. Aquí deixarem la pista i ens enfilarem directament pel pendent de la dreta.
05:20 h: (1.350 m). Aquí confluïm amb el camí de pujada.
05:40 h: Coll Formic (1.145 m).
Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/collformic-matagalls-sant-segimon-120781340
Observacions: Un cop més pujarem al cim del Matagalls, aquest cop per celebrar que el 6 de desembre de fa 25 anys, vàrem fer la primera sortida, del que després seria el maifemcim, pujant a aquest emblemàtic cim del Montseny.
Caminarem
per pistes i senders irregulars, molt erosionats en algun tram i amb alguna
pujada forta.
L’itinerari
es pot escurçar en 20 minuts si no es va a Sant Segimon. Hi ha diverses fonts
durant tot el recorregut.
El
recorregut se situa a la part central del Parc Natural del Montseny, l’única zona
de Catalunya declarada Reserva de la Biosfera per la UNESCO, i dóna una visió
àmplia de les característiques naturals i d’humanització del massís. Primer transcorre
per la solana entre conreus i alzinar, guanya els prats alts de la serra i
baixa al sector obac on la vegetació centreeuropea està significativament
representada per les fagedes. Aquest parc forma part de la xarxa d’espais
protegits que gestiona la Diputació de Barcelona, té una importància ecològica
i paisatgística excepcional i ha de merèixer la màxima atenció i respecte dels
visitants.
Ens endurem el dinar.
Tornarem a casa als voltants de les sis de la tarda.
