Dissabte 2 de desembre de 2017
Hora de sortida: 2/4 de set del matí.
Ubicació: Comarca del Berguedà.
Temps aproximat: 5 h (13 km)
Desnivell: 455 m (acumulat)
Dificultat (1): Mitjana.
Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en
direcció a Manresa i Berga. Ens aturarem a fer el tallat a l’estació de servei
Sant Jordi (Petromiralles) a Cercs. Després seguirem en direcció a Guardiola de
Berguedà i, abans d’arribar-hi, agafarem el desviament a ma esquerra en
direcció a Saldes, i abans d’arribar a Saldes, agafarem de nou un desviament a
ma esquerra fins a Vallcebre, on aparcarem.
Itinerari: Vallcebre
– Ermita de Santa Magdalena – Grau de la Mola – Cinglera de Vallcebre – Grau
del Sastre – Grau dels Boigs – Grau de les Granotes – Cal Menut – Grau de Sant
Climents – Grau de les Granoteres – Cal Felip Roc – Grau del Moro – La Foradada
– Mines de Vallcebre – Grau de Can Deig – Vallcebre.
Sortirem de la plaça de l'Església de Vallcebre
(1.120 m), on hi ha una font i planell explicatiu de les diferents rutes de
senderisme. Pujarem per la mateixa carretera per la qual hem arribat, en
direcció a Fígols i al coll de la Trapa. De seguida girarem a l'esquerra per
una pista de terra que ens dirigeix a l'ermita de Santa Magdalena (rètol
indicador). Ben aviat a mà dreta veurem dues cases: Cal Vila i Cal Pons i al
costat del camí la Font de Belians (un antic safareig públic)
Quan portem mitja hora caminant, agafarem un sender
que surt darrere d’una creu fixada a una roca que es té davant. Creuarem un
torrent i començarem a remuntar lleugerament. Arreu hi ha feixes i bancals
abandonats.
Al quilòmetre 2,5 arribarem a l’ermita de Santa
Magdalena (1.295 m), un edifici molt auster d'una sola nau amb campanar bastit
al s. XVII on cada any se celebra un aplec popular. Al seu costat hi ha una
font - dessecada des que es construïren unes galeries a les mines -, l'aigua de
la qual es creia que tenia propietats curatives contra les berrugues. Continuarem
cap al grau dels Boigs remuntant suaument per l'interior d'un espès bosc de pi
roig.
Després d’una hora de caminar (km 3,2) arribarem
a una bifurcació. El sender de la dreta baixa a Fígols. Nosaltres seguirem a mà
esquerra per dins del bosc davallant fins al grau de la Mola (1.341 m), és el
punt més alt del recorregut, des d’on començarem a carenejar cap a llevant per
la cinglera de Vallcebre. En aquest punt podrem gaudir d’unes vistes
esplèndides del Catllaràs i la vall del Llobregat.
Un cop arribarem al grau del Sastre, entrarem i
sortirem del bosc resseguint tothora el penya-segat amb grans i canviants
panoràmiques dels mateixos cingles, Vallcebre i les serres circumdants com
Ensija, Gisclareny, el Cadí, el Moixeró, el Catllaràs i el Picancel. Més
endavant podrem contemplar l'embassament de la Baells. Un cop al grau dels
Boigs, deixarem a la dreta una variant de la ruta (PR C-128.3) que descendeix
al Jou.
Al quilòmetre 5,4 arribarem al grau de les
Granotes (1.220 m). Agafarem una pista a l'esquerra per, de seguida, deixar
també a mà esquerra una altra variant (PR C-128.1) que corona el tossal
Llissol. Abans d'arribar a cal Menut, rere els estables, podrem observar
trumferes, unes muntanyetes fetes de pedra i terra amb una petita obertura on
es guarden les patates un cop collides.
Passada la casa, agafarem un sender a la dreta
que duu, en uns metres, al grau del Jou (km 6, 1.210 m), on deixarem un
trencall a la dreta i continuarem cap al grau de Sant Climents seguint senyals
i fites a través dels prats. A mà dreta es distingeix una placa commemorativa
en record d'un pilot que, a l'edat de 28 anys, va morir en aquest indret en
estavellar-se amb la seva avioneta l'any 1958.
Cal anar amb precaució: és a una zona
d'enfonsaments càrstics que no garanteix trepitjar ferm tothora (hi ha fins i
tot una zona acotada per impedir l'accés a unes perilloses esquerdes). A sota
podrem veure el Jou, el castell dels Moros, una antiga explotació de carbó a
cel obert i, més a llevant, la vall del Llobregat, els cingles del Reu, els de
Malanyeu i el Catllaràs. Més endavant, vorejarem la cinglera i podrem
distingir, al nord-est, la Torre del Foix, un mas construït al voltant d'una
torre medieval, i l'església romànica de Sant Climent (s. XI). Prosseguirem remuntant
ara progressivament cap al nord-oest i divisarem, sobresortint entre les
muntanyes, els dos majestuosos pollegons del Pedraforca i, més al nord, el
Cadí.
Amb dues hores de recorregut (7,3 km) arribarem
al grau de Sant Climents. Trobarem una bifurcació i seguirem a mà esquerra en
direcció a cal Felip Roc. Passat el grau de les Granoteres, deixarem a
l'esquerra l'última variant de l'itinerari (PR C- 128.2) i continuarem baixant
per la dreta de cal Felip Roc. Fins al grau de Cap Deig, gaudirem d'amplíssimes
vistes als quatre vents.
Baixarem arran dels cingles fins a arribar,
després del grau del Moro (km 9,2), al pont que creua l'engorjat de la Foradada
(950 m – el punt més baix del recorregut), única sortida de les aigües de
Vallcebre i punt de menor altitud del trajecte. A sota s'observa el torrent de
Bosoms, afluent del riu de Saldes, i un antic molí de pedra adossat a la roca (passat
el pont hi ha un camí a mà esquerra que hi duu).
Havent travessat el pont, deixarem un sender de
la dreta que baixa a una font que hi ha vora la carretera i prosseguirem pujant
fortament per terreny rocallós fent ziga-zagues fins a la cresta de la
cinglera, que resseguirem a ponent. De seguida, a la dreta, podrem veure les
restes de la torre d'un antic telefèric construït als anys 40 del segle passat
que baixava el carbó de les mines de Vallcebre en vagonetes metàl·liques fins
al Collet (Guardiola de Berguedà) i el ferrocarril. El trajecte careneja
estratègicament el penya-segat per permetre gaudir tota l'estona de grans
panoràmiques. A sota contemplarem l'església de Sant Julià de Freixens.
L’últim tram de l’itinerari s’inicia al Grau de
Can Deig. Portarem gairebé quatre hores de recorregut. Creuarem la carretera
B-401 (1.111 m) i continuarem a ponent per una pista del davant que es dirigeix
a la Barceloneta. Avançarem a planejant entre extenses pastures, en què es
distingeixen velles feixes testimonis de conreus abandonats, i masies disperses
que conformen aquesta barriada. Finalment, tornarem a la plaça de l'Església de
Vallcebre pel carrer Major.
Observacions: Itinerari
circular que permet gaudir de les grans panoràmiques i dels secrets
arquitectònics que amaga aquesta vila del Berguedà. Aquesta ruta està
senyalitzada amb marques blanques i grogues del PR C-128.
El
PR C-128 transcorre bona part del temps pel sobre d’aquestes cingleres, ben a
prop de l’estimball. Hi ha força trams amb el camí gens fressat, però estan
excel·lentment senyalitzats i el camí és net de malesa. Trobarem correctament
indicats quasi tots els graus, punts de pas antigament obligats per persones i
animals, aprofitant replecs i canals de roca. Molts son encara transitables.
A
vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat elevat
sobre grans parets rocoses. Aquesta ruta circular ens porta pel perímetre
d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes
privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del
Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, l’itinerari serà una
delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn per on es transcorre és
eminentment agrícola, però Vallcebre té un passat miner que es pot descobrir en
altres rutes senyalitzades. D'altra banda, el poble també es comença a conèixer
pels seus jaciments paleontològics. L'església de Santa Maria de Vallcebre,
l'ermita de Santa Magdalena i les runes d'un antic molí a la Foradada aporten
el vessant historicocultural del recorregut.
Dinarem a la Rectoria de Vallcebre, Plaça de l’Església,
1 – Vallcebre. Tel.: 606 388 977, www.rectoriavallcebre.com. Tornarem a casa
als voltants de les sis de la tarda.