Tavertet – Rocallarga - Sant Corneli - Tavertet (1.194 m)

Dissabte 22 d’abril de 2023

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca d’Osona. 

Temps aproximat: 5 h 20 min (15,4 km) 

Desnivell: 543 m (acumulat) 

Dificultat (1): Normal.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic, aturant-nos abans a les 4 Carreteres de Tona a fer el tallat. Després anirem fins a Tavertet. 

 

Itinerari: Començarem la ruta a l’aparcament de Tavertet. 

Ascendint per una pista asfaltada fins la casa de l’Avenc. Seguirem caminant pel Pla Boixer fins a la masia de Rajols.

Un cop arribats a Rajols, hem de prendre la pista que, a mà dreta, ens portaria a Rupit, però seguint la traça, al cap de pocs metres girarem a mà esquerra seguint una pista en pujada que ens portarà al Collet de Rajols i després al cim de la Rocallarga. Per accedir al cim hem de trobar a la nostra esquerra, un corriol que ens portarà al cim de la carena. Si el dia acompanya gaudirem d'unes esplèndides vistes.

La Rocallarga (1.187 m), un esperó de roca amb una panoràmica magnífica, ubicat més amunt dels cingles de l’Avenc i el cingle del Pla Boixer, amb el pantà de Susqueda al SE d’aquests (en dies clars es poden arribar a veure els Pirineus i el Montseny, així com l’Estartit i les illes Medes). Està a la llista dels 100 cims de la FEEC.

Des d’aquí, per la carena en direcció SE, desfarem el camí i trobarem el Puig de Cortils (1.196 m), amb una balma a sota d’aquest. Per accedir a aquesta Balma hem de localitzar un petit corriol que es troba a la nostra dreta i que, en baixada, s'introdueix en la vegetació.

I per una pista ampla que segueix la carena arribarem de nou al Collet de Rajols (1.159 m) 

Continuarem la travessa seguint les marques grogues i rodades de vehicle. Com correspon a l’altitud del terreny i a que estem a l’obaga, passarem per entre mig de faigs i n’hi ha dos que destaquen. Un d’ells és el faig de la Vena, un dels arbres monumentals de la comarca. Continuarem fins el Collet de les Graus, camí en baixada acompanyats de grans faigs. Actualment, el camí està força brut de branques, deixades per una tala d’arbres, això com el sotabosc ple de material vegetal altament inflamable, un risc molt alt i una imprudència dels responsables, en aquests dates en les que estem patint una sequera extrema. No entenem com es poden donar autoritzacions per aquest tipus d’actuacions.

Arribats al Collet de les Graus o Grau del Perer (1.125 m), cruïlla de camins cap a tot arreu, girarem a l’esquerra gaudint al cap d’una estona de la solana de Sant Corneli, molt agraïda si hem tingut una estona de fred, i arribarem a l’ermita romànica de Sant Corneli, remodelada al segle XVIII sobre una del segle XIII que té un porxo molt elegant i acompanyada per les restes d’un dolmen, just al darrere, al costat mateix, el que ens indica la particularitat del lloc.

Uns metres més endavant, una balconada impressionant, el mirador de Sant Corneli, ens mostra, literalment, el sot de la Vall als nostres peus, i Tavertet més enllà. Amb un descens curt i dret, perdrem alçada ràpidament, i deixant-nos acompanyar per les fulles i les masies, arribarem a Tavertet admirant les múltiples cingleres que l’envolten i singularitzen. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tavertet-rocallarga-sant-corneli-tavertet-132487591 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6443d79a8cb49d7ca6ce647a 

 

Observacions: Aquesta excursió comença i acaba a Tavertet (869 m), i transcorre per camins de carena i fagedes que, de coll a coll i de puig a puig, ens portaran a balconades de vistes magnífiques, en esperons de roca.

 

Hem estat a la Rocallarga en dues sortides de maifemcim: el 6 de desembre de 2016: http://maifemcim.blogspot.com/2016/12/tavertet-roca-llarga-1187-m-els-cingles.html i el 4 de novembre de 2017: http://maifemcim.blogspot.com/2017/11/rupit-roca-llarga-camins-del-bisbe-i.html

 

Ens endurem el dinar. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

Castell de Montesquiu - Bufadors de Beví (999 m)

Dimecres 12 d’abril de 2023

Hora de sortida: ¾ de set del matí. 

Ubicació: Comarca d’Osona. 

Temps aproximat: 5 h 15 min (14,5 km) 

Desnivell: 545 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem de casa a l’hora esmentada i anirem en direcció a Vic, aturant-nos abans a les 4 carreteres de Tona a fer el tallat. 

Al castell de Montesquiu s’arriba per la carretera C-17 que uneix Vic i Ripoll. A l’altura de Sant Quirze de Besora ens hem de desviar (sortida 81) cap a la carretera de Santa Maria de Besora i Vidrà. Un cop travessem el pont sobre el riu, trobarem indicadors que ens portaran fins al parc de Montesquiu, on és el castell. 

 

Itinerari: Sortirem de l’aparcament del Castell de Montesquiu, seguirem la carretera asfaltada, uns 500 metres, girarem a l’esquerra per una pista en molt bon estat que comença a baixar quan portem una estona caminant. 

Ens trobarem amb un pont que ens permetrà creuar còmodament la Riera de la Solana. A partir d'aquí el camí comença a pujar una miqueta però amb un desnivell poc important. Després d'uns 15 minuts caminant trobarem un desviament en el camí, continuarem recte cap el Coll dels tres Pals, seguirem fins arribar als plans del coll de Beví Gros, on hi ha les ruïnes d'una masia. 

Estarem sota les parets de la serra dels Bufadors, anirem cap a l’esquerra en direcció Nord-oest. Caminat una estona trobarem una cruïlla, nosaltres anirem a la dreta cap els Bufadors, al cap d’uns minuts deixarem la pista estreta per agafar un corriol a la dreta que s’enfila cap a dins la massa boscosa, tot seguint el camí fressat començarem a trobar les primeres esquerdes a la roca, en mig de la fageda, la vegetació canvia radicalment.

Començarem a trobar forats entre les roques i parets d’on surt aire fred, com a conseqüència d'esquerdes subterrànies. Seguirem fins arribar a una mena de plaça envoltada de parets rocoses. Podrem gaudir de l’indret recorrent l’esquerda cap a la dreta en direcció Oest.

Per sortir del paratge, agafarem el corriol en direcció Est que comença a pujar entre roques fins assolir el collet dels Bufadors (937 m), des d’aquí podrem veure sota nostre la Collada del Beví Gros, seguirem pel camí carener per anar gaudint de les vistes a tots dos costats, en una mica més de mitja hora arribarem al coll de Beví. 

Seguirem uns metres la pista en direcció Sud, per baixar per un marge a la dreta per enllaçar amb la pista que ens portarà cap la Collada del Beví Gros, per agafar una altra vegada la pista cap el Castell de Montesquiu. 

Després del Coll dels Tres Pals, agafarem un corriol a l’esquerra, poc fressat, marcat per una fita, primer sembla una torrentera, més endavant veurem que és un corriol que va baixant cap a la riera de La Solana, cal anar en compte i no perdre el camí que va en direcció Sud-oest fins a trobar una pista que anirem seguint en la mateixa direcció fins a la cruïlla del pont que travessa la riera, i des d’aquí seguirem la pista que puja fins al Castell on hem començat la caminada. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/bufadors-de-bevi-131514351 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/6436a20a069b4c1c75055daf 

Observacions: Els Bufadors de Beví són un lloc únic amb un microclima propi, encantador i màgic. 

Recorregut pels boscos i raconades de la subcomarca del Bisaura, a la frontera entre l'Osona i el Ripollès, on començarem a caminar al costat del bonic Castell de Montesquiu, aprofita'n durant una part del recorregut, la bona xarxa de camins del seu Parc Comarcal. Aquesta ruta ens permetrà conèixer la Serra dels Bufadors, indret de gran bellesa, que té un ambient màgic i misteriós, on per la seva situació, fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular, es tracta d'un paisatge estrany, com si estiguéssim als temps del "Juràssic".

 

No es segura l'entrada, a les escletxes ni a les coves, ja que és un terreny molt inestable, caldrà vigilar i anar amb compte. La part del camí que discorre per la carena dels Cingles de Beví, té algun pas exposat, on cal anar en compte.

 

La serra dels Bufadors presenta, parets escarpades en la seva cara sud i una espessa fageda i boixos a l’obaga. Els bufadors que li donen nom són una peculiar formació geològica produïda pel trencament de la cresta de la serra que provoca una acumulació d’estrats. Aquesta acumulació de roques deixa espais buits a l’interior, per on circula l’aire d’un costat a l’altre. Quan aquest surt a l’exterior, a més de ser comparativament més fred, si fa vent fins i tot xiula en determinades condicions. Anirem trobant forats i cavitats com si es tractés d’orificis d’aire condicionat. Alguns dels principals han estat resseguits per espeleòlegs, però no s’hi aconsella aquesta pràctica, ja que el terreny és molt inestable i, per tant, perillós.

 

Estarem en un entorn amb aparença de racó màgic, caminant entre parets verticals i grans escletxes, amb tot recobert de molsa i vegetació que s’enfila per les roques i una sensació de frescor humida molt agradable. La disposició de l'espai és com el d'unes sales que es van succeint enllaçades per un corriol fins a la sala principal, on tenim la sensació de trobar-nos dins la nau d'una gran església. Impressiona.

 

El microclima que hem descrit no té res a veure amb el que ens trobarem a la tornada pel costat sud de la carena, més sec i calorós i, també, més habitual a les terres de la comarca que envolten aquest lloc únic i amagat.

 

Castell de Montesquiu

 

El Castell de Montesquiu és una construcció fortificada situada a Osona. La primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a 'de Colobrer' i després 'de Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu.

 

Durant el segle XIV hi viuen els Besora. Fou reformat per primera vegada per aquesta família al segle XVII. Una segona renovació es feu al segle XIX, amb el castell en mans dels Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i un jardí.

 

Al segle XX s'ha convertit en mansió residencial en perfecte estat però molt modificat respecte a l'edifici original. Des del 1976 és propietat de la Diputació de Barcelona, que hi celebra diversos esdeveniments i presentacions. És la seu principal del Parc del Castell de Montesquiu, creat l'any 1986.

 

Vàrem fer una excursió pel castell de Montesquiu el dimecres 27 de febrer de 2019, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2019/02/lobaga-del-castell-de-montesquiu-709-m.html

 

Ens endurem el dinar. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

La Quar, Monestir de la Portella i Serrat de Sant Isidre (1.117 m)

Dimarts 4 d’abril de 2023

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca del Berguedà. 

Temps aproximat: 6 h (13,6 km) 

Desnivell: 630 m (acumulat) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem en direcció a Manresa. Seguirem per la C-16 fins a Gironella, on girarem a la dreta i agafarem la C-62. 

Entre els punts quilomètrics 25 i 26 de la C-62, entre Prats de Lluçanès i Gironella, prenem la BV-4346 en direcció a Sant Maurici de la Quar on hi arribem en cinc quilòmetres. 

 

Itinerari: Sant Maurici de la Quar (861 m). La Quar és un municipi de masos disseminats: «la Quar» malgrat que és l’oficial, des de sempre se l’ha anomenat «la Cor». 

A Sant Maurici hi ha l’església parroquial, la rectoria, el cementiri i l’hostal-ajuntament. Hi passa el GR 4 que seguirem fins al coll de Jovell. La carretera per la que hem arribat continua fins a la Portella. La seguirem dos-cents metres i la deixarem al primer revolt per una pista a mà esquerra. Cent-cinquanta metres més munt, quan gira a l’esquerra continuarem recte fins a l’alçada d’un estanyol. A partir d’aquí seguirem una rasa rocallosa i ampla fins a Colltinyós, a tocar de la carretera. I continuant per un sender ben fressat, creuarem el pavimentat camí d’accés a la Baumeta i, poc més amunt, després de faldejar pel Serrat de Sant Isidre, per un grau, ens enfilarem sobre un carener pel que hi discorre una pista. La seguirem a mà dreta. Pel camí podrem visualitzar el santuari de la Quar encimbellat dalt de la mola. Justament la carena fa de partió d’aigües amb la de Merlès. La pista ens mena fins un coll.

Coll de Canes (970 m). Cruïlla de camins. Hi arriba una pista i en parteix un sender pel que baixaríem al Pla de la Quar. Nosaltres continuarem a l’esquerra, pel GR. Ben aviat arribarem Coll Jovell, on retrobarem la carretera de la Portella, al peu de la mola del santuari. L’accés es fa per una pista pavimentada que la revolta per ponent. 

Santa Maria de la Quar (1.062 m). Encinglerat dalt d’una mola rocallosa, el santuari marià de la Quar es una bona talaia sobre la vall de Merlès, el Berguedà i alguns cims pirinencs.

Documentat d’ençà el segle IX en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell amb el nom «d’Illa Corre», tot i que la datació d’aquest document és objecte de controvèrsia entre els entesos. A partir del segle XI passà a dependre de Sant Pere de la Portella. Del primitiu edifici reedificat en època baix-romànica solament en resta algun vestigi. 

Baixarem per la mateixa pista encimentada per on hem pujat. Al Collet de la Sorra, just abans d’un revolt, la deixarem per un corriol, senyalitzat amb una fita, que baixa a mà dreta. El darrer tram farem drecera (fites) fins al coll (NNW). 

Coll de Gavatx (964 m). No acabarem d’arribar-hi ben bé. Uns metres abans sortirem sobre una pista que agafarem a mà esquerra davallant pel Bac dels Monjos, a mitja alçada entre els serrats de Gualter, Rodó i Llarg i el rec de Coll de Gavatx. Poc abans que s’acabi, la deixarem a mà dreta per un corriol pel que baixarem a una de paral·lela. 

Per aquesta segona pista continuarem davallant fins a la que parteix de Fuïves tot seguint la riera de la Portella, i la seguirem a la dreta en baixada, per visitar la Font de l’Abat. Desfarem el camí a la font i, pista amunt, sortirem a la carretera de Sant Maurici per la que accedirem al monestir.

Sant Pere de la Portella (802 m). Ruïnes d’una antiga abadia benedictina de la que solament es conserva en bon estat l’església originària del s. XI, refeta el XII. Inicialment fou coneguda com Sant Pere de Frontanyà. Guifré I i la seva mare Doda, de la nissaga «Saportella», precursors de la Baronia de la Portella, n’haurien sigut els impulsors sota la protecció d’Oliba, llavors comte de Berga i més tard abat. La primera notícia documental es troba en una donació efectuada per aquest l’any 997. L’època de bonança econòmica es va allargar fins la segona meitat del s. XIII. A partir d’aquí diverses vicissituds com la pesta negra i atacs de bandolers, delmaren i dispersaren la comunitat.

Seguint els senyals grocs baixarem a creuar el reg de la Fageda on, poc més amunt, comença el camí de retorn a Sant Maurici. Està indicat com a camí ral però, vist el seu traç, dubtem molt que sigui així. Probablement els trams finals poden correspondre a l’antic camí, però no pas els inicials. Hi ha senyals de pintura groga però, entre que s’ha tret fusta del bosc i que són antics, la senyalització perd continuïtat pel que ens caldrà refiar-nos del mapa, el GPS o el bon criteri. Els senyals ens serviran per anar confirmant de tant en quan que anem per bon camí. 

Pujarem una forta i llarga pendent, del Serrat de Migdia, a l’obaga del Serrat de les Tombes. Seguirem el que, més que un camí, sembla una rasa i anirem creuant o seguint uns pocs metres diverses pistes de treure llenya (SSE). Ja ben amunt girarem (E) per superar una torrentera i revoltar (SE) la Roca del Capellà tot encarant el coll al que arribarem després d’un altre tram de pista. 

Coll dels Graus (1.025 m). Cruïlla de camins. Entre el Serrat de Sant Isidre (E) i el Roc del Capellà (W). Hi arribarem per una pista que ressegueix el Serrat dels Morts primer per l’obaga, després pel de solana. Vers el SE baixa la de la Balmeta. I encara en parteix una tercera al Coll de Jovell que seguirem uns pocs metres i la deixarem per un sender a mà dreta. Més amunt es bifurca. Agafarem el de camí de l’esquerra que hi accedeix més planerament. 

Serrat de Sant Isidre (1.117 m). Hi ha una petita capella dedicada a aquell pagès castellà per qui ─ segons la llegenda ─ els bous llauraven mentre es dedicava a afers més espirituals. Amb aquestes credencials per força havien de nomenar-lo patró de Madrid.... 

Una altra feta que se li atribueix és la d’ocupar el pedestal de Sant Galderic ─ aquell altre pagès occità que es va distingir per defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors ─ com a patró de la pagesia catalana. Però no pas fruit de cap miracle ni pel canvi de parer dels devots, sinó per la reial decisió, allà pel s. XVII, de substituir bisbes i abats de la terra per altres de Castella.

L’extrem oriental és coronat per un vèrtex geodèsic. Retornats al coll, baixarem per la pista en direcció al mas de la Baumeta. Poc abans d’arribar-hi un rètol ens farà girar a mà dreta i, poc més enllà un altre, baixarem per un tram esglaonat a mà esquerra. Sortirem sobre unes feixes on perdrem el rastre del camí. Hi ha algunes estaques amb senyals grocs, difícils de seguir entre l’herba, que ens portaran fent marrada per evitar el pas pel mas (1). Superat aquest tram arribarem una pista al punt on hi ha indicadors del sender però en sentit invers. Aquí agafarem un camí a l’esquerra per comptes de seguir per la pista més evident a mà dreta, que ens deixa sobre una altra pista que abandonarem en un revolt per una altra a mà dreta (hi ha un rètol informant que no té sortida) per la que retornarem a Sant Maurici pel costat de la rectoria. 

(1) Abans el camí passava per entremig del mas i així ho trobem encara a moltes ressenyes i al mateix mapa de l'Ed. Alpina. Per evitar-ho, es va obrir aquest altre. 

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-quar-monestir-de-la-portella-serrat-de-sant-isidre-130459549 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/642c1a3972a28f62170350d8 

 

Observacions: Vàrem estar el 9 de febrer de 2008 a Sant Maurici de la Quar i Sant Pere de la Portella, aquí podeu veure la ressenya i les fotos: http://maifemcim.blogspot.com/2008/02/sant-maurici-de-la-quar-sant-isidre.html

 

Circular per visitar dos indrets emblemàtics del Berguedà: el santuari marià de la Quar i l’antiga abadia benedictina de la Portella. Retornarem pel Serrat de les Tombes, amb bones vistes sobre el mig i baix Berguedà.

 

Excepte un curt tram, els camins són ben fressats però no pas tots senyalitzats o la senyalització és deficient i, com que n’hi concorren molts altres, ens caldrà estar atents al mapa ─ que els reprodueix fidelment ─ o al GPS.

 

Ens endurem el dinar. 

Tornarem a casa als voltants de les cinc de la tarda.

PR-C 119 - Etapa 3: Ctra C37z a La Pobla de Claramunt (627 m)

Dissabte 1 d’abril de 2023

Hora de sortida: Set del matí. 

Ubicació: Comarca de l’Anoia. 

Temps aproximat: 5 h 15 min (16,3 km) 

Desnivell: + 463 / - 688 m (acumulats) 

Dificultat (1): Mitjana.

Programa: Sortirem a l’hora esmentada i anirem per la A-2 en direcció a Igualada. Ens aturarem a l’estació de servei del Bruc a fer el tallat. 

Després seguirem fins a la sortida 559 i anirem fins a la Pobla de Claramunt. Anirem fins a l’aparcament de la estació dels FGC, on deixarem algun cotxe i després anirem fins al punt de la carretera C-37z on vàrem acabar la segona etapa, la zona coneguda com “el Bosc Gran” https://goo.gl/maps/BLvHt5t5wZFxpfL67 i on començarem aquesta. 

 

Itinerari: Passarem pel Puig Aguilera (626 m) un dels 100 cims de la FEEC.

Després arribarem a l’església de Sant Feliu de la Vall. És un petit edifici romànic, d'una nau, amb l'absis decorat amb arcuacions llombardes, molt modificat i ampliat a mitjans del segle XIX. L'absis de pedra local, molt reconstruït, conserva, a més de les arcuacions llombardes, tres finestres de doble esqueixada recuperades en la restauració. La nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, va ser ampliada amb una capella lateral per banda i la sagristia. La porta d'accés, a ponent, és moderna així com el campanar. Era una antiga parròquia rural, sufragània de Sant Vicenç. També surt citada com de "Sant Pere i Sant Feliu" i és esmentada des de principis del segle XI als cartularis de Sant Cugat, monestir del qual fou possessió. Centrava una zona de masies dispersa (tenia 9 cases el 1685).

Seguirem i passarem per la Font de la Puda de Francolí, travessarem la A-2 i passarem per Can Perera i Can Soteres, respectivament.

Després d’aquesta darrera masia, iniciarem una forta pujada per un corriol fins cim dels Mollons (549 m), amb unes vistes espectaculars sobre tota la Conca d’Òdena.

Baixarem del cim per un corriol i algun tram de pista i travessarem la C-15 per sota, seguirem per un tram de l’antiga carretera nacional i arribarem a La Pobla de Claramunt.

Traça: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pr-c-119-etapa-3-ctra-c37z-a-la-pobla-de-claramunt-130148646 

Traça en 3D: https://maps.suunto.com/move/joseppars/642820472874e31cbba2399b 

 

Observacions: Tercer tram de cinc del sender PR-C 119 de la volta a la Conca d'Òdena que va de la Ctra C37z fins a La Pobla de Claramunt. És el tram més llarg i amb més desnivell acumulat.

 

Dinarem al restaurant de l’Hotel Robert, Avd. de Catalunya – La Pobla de Claramunt, tel.: 93 808 60 00 web: www.hotel-robert.com 

Tornarem a casa als voltants de les set de la tarda.